lunes, 9 de noviembre de 2015

no hablo




No hablo
de esos faros diminutos
que moran sobre las mesitas,
encendidos durante desvelas
o siendo notarios de nuestros…
Ni de esa linterna
abierta hacia el cielo
que tapiza de estrellas la estancia.
No hablo
de la atalaya plateada
que cruza todas las noches,
con sus cuatro vestidos
según sea el día.
Ni de focos
de suaves luces
a la caza del mar,
vislumbrados a lo lejos.

Hablo
De esos ojos tuyos
que te coronan de hermosura,
ardientes candiles
que me llaman, me tienen.
De esas pupilas
inventoras de adjetivos,
que me miran, me desviven.
Hablo
de la primera frontera
para poder llegar a tu corazón,
que me escruta, me ilumina.
Hablo
de las niñas de tu rostro
a las que beso,
antes de dormirme.
Hablo
de ti, y de cuanto te necesito.



martes, 3 de noviembre de 2015

plou



Estem asseguts a les escales
veient com plou a bots i barrals
sobre el carrer ja fosc,
mentre subtilment, un dit
et frega lleugerament
el blanc genoll que es mostra.
Ens protegeix la balconada
regalant-nos una cortina de gotes,
sols trencada pels olors
dels tarongers, i altres arbres, (es abril)
sense oblidar la suau llum llunyana
d’un fanal que fa pampallugues.
La fina música de l’aigua
compon simfonies harmonioses
compassades per els batecs,
que es van accelerant en comprendre
que la teva pell, no rebutja la meva.
Mai haguera pensat que la pluja,

podia ser tan bonica.




Popular Posts

Advertisement

Blogger news

Formulario de contacto

Nombre

Correo electrónico *

Mensaje *