I el temps s'aturà,
de sobte
entre el primer i el
segon replà,
amb dos forts
sotracs
un, el de
l'ascensor,
i l'altre, a la meva
ànima.
El mirall ens va
mirar
la llum, va fer
pampallugues,
mentre el rellotge
de sorra
continuava aturat.
Irremeiablement, ens
vam abraçar
fort, com si fos la
primera vegada
cercant protecció,
cercant calor,
trobant-la, en els
pits enganxats.
I al ritme del
silenci, suaument
entre el primer i el
segon replà
ens vam començara a
acariciar,
amb les mans al
principi
després, amb llavis
i mans.
Vint dits recorrent
les pells
mil petons, esperant
arranqui el temps.
Dolces paraules a
cau d'orella
i una esquena
adossada a la pared,
cintures que es
freguen
i un coll que em
rep,
sorolls metàl·lics,
llunyans,
i un botó
descordat, assaltat.
De sobte, les
agulles tornen a girar
estirant la caixa
aturada,
trencant el vidre
del rellotge
sobre el que
relliscava el desig.
I arribant al quart
pis
cordats i estirats,
en vam presentar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario