Estem asseguts a les escales
veient com plou a bots i barrals
sobre el carrer ja fosc,
mentre subtilment, un dit
et frega lleugerament
el blanc genoll que es mostra.
Ens protegeix la balconada
regalant-nos una cortina de gotes,
sols trencada pels olors
dels tarongers, i altres arbres, (es abril)
sense oblidar la suau llum llunyana
d’un fanal que fa pampallugues.
La fina música de l’aigua
compon simfonies harmonioses
compassades per els batecs,
que es van accelerant en comprendre
que la teva pell, no rebutja la meva.
Mai haguera pensat que la pluja,
podia ser tan bonica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario