deu ser

Suau...
suau i amable
deu ser la seva pell.
La que els meus dits
somien en acariciar,
entre la claror del matí
i la foscor del pecat.
La que un cop vaig fregar
mentre, els meus ulls,
es perdien dintre els seus,
sent una tempesta de calor,
la seva profunditat
i l'esgarrifança del meu cos.
Suau com el maig,
que lentament ens porta a l'estiu,
mostrant-nos vells colors,
encenent vermells desitjos.
Amable com la tardor,
que ens convida a ser abraçats,
entre fulles que marxen,
acaronats per l'alè compartit.
Així deu ser la seva pell,
la que aferrada a mi,
algun cop, vull sentir.