a l'empar

A l'empar dels teus llavis
trenaré els millors versos,
sense pressa, amb tendresa.
Les onades de perfum
seran les blanques vocals,
aixoplugades entre els cabells
que acaronaré lentament.
Els ulls entretancats
despertaran a les consonants,
i s'entrellaçaran harmoniosament
sota el paraigua de les besades.
El lleuger separar dels alens
sols serà un breu punt i seguit,
per fregar la llisa pell bruna
que conforma la teva perfecció.
I al recer del temps detingut
oblidaré el que vaig ser,
ja que sols existeixes tu,
i aquest breu moment.