els teus llavis

 Suaus, tendres... dolços.

Tendres, dolços i senzills.

Efímers i sincers,

sota els llençols gastats

o en la calor de l’estiu.

Apagats en la tristor,

vermells amb el desig,

freds a cops,

vigorosos i esperats.

Són els teus llavis

i els meus, que els esperen;

anhelen retrobar,

amb gust a fruita,

embeguts en mi,

propers a l'estómac.

Portadors de les veus

que omplen aquest pit,

frontera del somriure

que dibuixa l'infinit,

clau sensual

que m'impulsa cap a ells,

segell de les nits

i dies compartits.

Són els teus llavis,

suaus, tendres... dolços,

una part de tu

de les moltes,

que m'aferren al teu amor.