llavis

Dolços llavis carregats de desig,
del mateix desig, d'ahir a la nit,
quan van ser meus per uns instants.
Instants intensos i fogosos
que esglaiaven la meva pell,
mentre les mans ens recorrien
i la suo banyava el nostre cos.
Si, el nostre cos.
Ja que sols érem un cos
abocat al plaer, fusionat i sincer,
que bategava sobre els llençols,
emmordassava les veus,
respirava neguitós, expulsava vocals,
ofenia al pecat carnal
i es lliurava obert a l'altre.
Van ser meus, com teus el meus,
entre un «vine» i un «bona nit»,
entre quatre parets d'olor intens,
besant la boca i el pit,
besant la nit i l'infinit.
Dolços llavis carregats de desig
que encara tinc marcats en mi,
cosits sobre l'esquena i el maluc,
clavats en el meu cor, suaus i decidits.