llavis de melmelada

Lleugera melmelada vermella

que cau sobre aquesta pell tremola,

de forma sua, constant i càlida

adaptant-sa a cada centímetre

endinsant-se en cada porus, que troba.

Deixo que es desfaci sobre meu

mentre s'eriça el pèl moixí,

accelera el pàlpit del cor entregat

s'accentua el sentit del tacte, als dits

i el de l'olfacte, per olorar-te.

Tanco les parpelles, no del tot

acostant-te les mans als llisos cabells,

acaronant-los lentament, com el vent

entretant et cerco el blanc clatell

on dibuixar-te un cor, al mig.

El teu cos es el fràgil vidre

que guarda el fruit del dolç desig,

que rodola, goteja perfectament

quan els llavis vermells de maduixa

com melmelada, besen el meu pit.