Recolzada al balancí
de vímet ja desgastat,
rebies la llum de la tarda
mentre rellegies poemes.
de vímet ja desgastat,
rebies la llum de la tarda
mentre rellegies poemes.
Les cames, creuades.
Fines, llargues i blanques.
Una camisa blava, meva,
quasi descordada, per vestit,
deixant entreveure la pell.
Aquells cels desitjats,
aquelles valls on refugiar-me.
Emmarcada a la balconada,
les corbes del teu cos, dibuixaven
lleus reflexos, tons i ombres
sent tu, molt millor vers,
que qualsevol altre,
del llibre que entre les mans, tenies.
I mentre et mirava
Herato xiuxiuejava,
tot allò que després,
al caure la nit, i sobre teu,
els meus llavis t'escriviren.
Fines, llargues i blanques.
Una camisa blava, meva,
quasi descordada, per vestit,
deixant entreveure la pell.
Aquells cels desitjats,
aquelles valls on refugiar-me.
Emmarcada a la balconada,
les corbes del teu cos, dibuixaven
lleus reflexos, tons i ombres
sent tu, molt millor vers,
que qualsevol altre,
del llibre que entre les mans, tenies.
I mentre et mirava
Herato xiuxiuejava,
tot allò que després,
al caure la nit, i sobre teu,
els meus llavis t'escriviren.