diada 2015

Pujava gent pel carrer,

persones joves

d’altres, amb experiència,

alguns nadons riallers

amb pares esforçat,

i nosaltres.

No cridàvem, sols corejàvem

aquelles cançons que sabem,

aquelles, que estimem.

Érem troncs convençuts

amb fulles de seda,

la de la nostra senyera

i alguns colors republicans.

Parlàvem de drets

per els més desafavorits,

reclamàvem deures

per poder exigir.

Pètals, per treball.

Dignitat, per tots.

Justícia social

i educació oberta.

Sanitat per als fills

o aquells que arriben.

Pujàvem pel carrer

amb el cor encès,

ganes de canviar el país

i fer-lo just per a tots.

Parlant, comentant

cercant exemples

o relatant somnis,

però ho fèiem tots

sota la senyera

i alguns tons republicans.

O fèiem junts

pensant en les persones,

conegudes, desconegudes,

d’aquí o nouvingudes,

del colors i somriures,

però tots, amb les mans obertes.