llunyà

Amb el llunyà sol
cremant darrere meu,
el cafè sobre la taula
i una cadira,
per companyia.
Desconeguts al voltant
riuen i conversen,
també
coneguts desconeguts,
i un jove pardal
sobre la taula.
Aixeco la mirada
cercant trobar-te,
dintre l'ombra de la tarda
de les cinc, o les sis
per canviar el silenci
per les teves paraules.
Però el sol crema menys
l'espatlla es refreda,
no queda ja cafè, ni pardal,
ni els nens que corrien,
mentre la plaça es buida
igual que el got
o l'esperança diària
de tornar a retrobar-te.