amb l'albada

Amb l'albada trucant a la finestra

a començat el joc dels cosos,

aquell que tan be coneixem

i al que cada matí... volem jugar.

Els llavis, s'han cercat

mentre la ment despertava.

Els ulls, s'han tornat a tancar

sentint cada besada.

Les mans, recorregut les esquenes,

i les meves, reposat sobre el càlid maluc.

S'ha encès la llum,

la dels desitjos, la de les pells,

la del que hem somiat

durant la passada nit,

sota els blancs llençols

que ara, apartarem,

rebregarem, banyarem...

Els sons del matí, no hi seran,

ni el fred de l'hivern,

o els rancors d'ahir,

sols, tu i jo

amb la calor dels pits,

essent, les teves cames,

un llarg i poètic camí.