jueves, 22 de enero de 2015

exèquia I



Desa les llàgrimes per un altre dia,
quan el record de l'amor que hem viscut,
hagi fugit,
les dolces paraules,
esdevingut silencis,
les nits, siguin llargues i fredes,
i les flors, no t'omplin els diumenges.
Ara, en el moment del darrer comiat
regalam el teu somriure,
el que sempre he versat
i ja no veuré mai més.
També, un darrer petó,
que em desplegui les ales
per des del més alt,
guarir la teva ànima,
plorar-te sobre un jardí de roses.





2 comentarios:

Popular Posts

Advertisement

Blogger news

Formulario de contacto

Nombre

Correo electrónico *

Mensaje *