es

No sols es una veu

ni tan sols paraules,

son el teus mots

que venen, arriben...

els escolto, els sento, et sento.

No es la ma,

ni fregar-la

es, la teva ma,

Es, recollir-la amb la meva

quan parlem, passegem, estem...

No sols son uns llavis

ni tan sols petons,

son les teves besades

que vull, que tinc, que desitjo...

No es que m’escoltis,

tampoc, plorar sobre el teu pit,

ni robar-nos les nits,

sopar tots dos junts

o fer les paus, avanç de dormir.

Menys encara

el tacte del teu maluc,

les olors del pecat,

els ulls que me desperten.

Tot es, més senzill,

Es tan fàcil, tan bonic....

Que se’n diu sentiment.

Es diu, t’estimo.