serem

Entre els meus dits, els teus.
Sobre les meves mans,  les teves.
Al meu costat, la teva pell.
Quasi fregant-la, el meu cos,
i entre els dos cossos, l'hivern.
El pol on viu el teu desig,
el que has oblidat.
On les abraçades, no calen-ten.
On els llavis, sols són tendresa.
On els pits, no es troben.
On els somnis, sols són somnis.
On els llençols, són mantes
que ens tapen, que ens allunyen.
I dintre dels meus porus
la sang que crema, anhela,
els braços que et volen abraçar,
els petons que es van perdent,
els silencis que et vull xiuxiuejar,
la suo, que amb tu vull vessar.
Tu ets desembre, jo soc juliol,
però segurament, un demà
tots dos serem primavera.