Durant
el camí d’anada
tu
ja no hi seràs.
La
tornada
la
faré amb la solitud,
i
quan la lluna estigui sobre casa,
la
casa que hem compartit,
recordaré
que ja has marxat.
Recordaré,
no al ser
ni
tot el que vares fer,
et
recordaré a tu
i el
que ens has donat, deixat.
El
so de les teves petjades
que
marcades a tants cors,
han
quedat.
La
pau de la veu tranquil·la
amb
la que sempre,
ens
vas acaronar.
El
somriure impertèrrit
amb
el que a tots els sers,
ens
has acompanyat.
Recordaré
instants
mentre
arriba el demà,
sense
trobar la teva mà,
i el
sol, m'empeny a continuar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario