exequia VIII

Sempre quedaran els versos
que amb l'anima t'he escrit,
despullant el que m'has fet sentir
cada segon, cada any compartit.
Quedaran allí, sobre un groc paper,
per que els nostres fruits, i els seus
et puguin conèixer, estimar
tal i com ho he fet jo,
tal i com ho hem fet tots.
Sols seran versos, paraules en el temps,
però en el meu cor
serà el teu record.
Serà, parlar­te...
fins tornar a retroba'ns...