ascensor

I el temps s'aturà, de sobte

entre el primer i el segon replà,

amb dos forts sotracs

un, el de l'ascensor,

i l'altre, a la meva ànima.

El mirall ens va mirar

la llum, va fer pampallugues,

mentre el rellotge de sorra

continuava aturat.

Irremeiablement, ens vam abraçar

fort, com si fos la primera vegada

cercant protecció, cercant calor,

trobant-la, en els pits enganxats.

I al ritme del silenci, suaument

entre el primer i el segon replà

ens vam començara a acariciar,

amb les mans al principi

després, amb llavis i mans.

Vint dits recorrent les pells

mil petons, esperant arranqui el temps.

Dolces paraules a cau d'orella

i una esquena adossada a la pared,

cintures que es freguen

i un coll que em rep,

sorolls metàl·lics, llunyans,

i un botó descordat, assaltat.

De sobte, les agulles tornen a girar

estirant la caixa aturada,

trencant el vidre del rellotge

sobre el que relliscava el desig.

I arribant al quart pis

cordats i estirats,

en vam presentar.