sense

Sense llums, sense paraules,
sense roba, sols, les teves mitges,
negres, suaus, fines...
Cercles d'encaix
que cobreixen la pell,
modelen les cames
tempten al desig
disfressat de dits, els meus.
Les palpo a les fosques
...o son elles les que venen a mi?
Tremolor a la vora rivetejada
quan es toquen les dues calors,
la de les meves mans, i tu.
Curiosa, sensual música
quan es freguen les lycres,
aquí, a un centímetre de mi.
He intentat ascendir
cercant l'asil de les carícies
allí, on naix el desig,
mes els teus llavis, suaument....
quasi en silenci
m'han xiuxiuejat que no.
Llavors, de nit, a les fosques
sols m'ha quedat, somiar-te.