a un amic

En el llarg camí

a cops, de pujades,

d'altres, de pedra

i alguna baixada,

hem viscut lligats

per un fil imaginari.

Un llaç estret, viu

carregat de calor

allunyat de l'oblid,

arrelat en terra fèrtil

i begut a poc a poc.

En aquest viatge

s'han ajuntat altres ànimes,

que ens acompanyen

que ens acaronen,

estimen, respecten.

Hem caigut cent vegades

i aixecat altres mil,

corregut dins la boira,

rigut sota un xiprer.

I pensant, recordant, somiant...

veig que sols hem començat

que encara resta molt per caminar,

que amb la força de l'amistat,

la del imaginari fil daurat,

les nostres passes

sempre lligades estaran.