Estàs sentada al meu costat
I els meus ulls sols et poden mirar,
La resta del mon s’ha aturat
Esperant veure si et besaré.
La lluna està sobre nostre
I Afrodita a la taula.
Ens observen amb delicadesa,
La mateixa amb la que et fregaré un dit.
El moment ja està decidit
Però la vergonya es més poderosa,
Així que el cor batega fortament
I les mans tremolen de por.
Al tocar-te he notat calor
Y ganes de rebrem,
Així que reposaré la mà
Sobre la teva pell estimada.
Avui no m’acostaré
Y tampoc ajuntarem els llavis,
Deixarem fluir l’amor
I calmarem els nervis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario