Que bonica sona la
pluja
quan estàs al meu
costat.
Estona de dolça
tendresa
darrere els vidres
esquitxats.
Els llampecs ens
il·luminen
mentre els trons ens
abracen,
regalant-nos una
tarda de desitj
sota la manta del
nostre llit.
Avui no t’escriuré
anhels
ni somnis de llargues
nits,
avui a l’aixopluc de
la ruixada
senzillament et besaré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario