Pessigolles de papallona
quant els meus llavis et troben,
entre el desig del moment
i adolescent temença.
Imatges que tornaran a mi
durant llarga estona, dies, mesos,
recordant-te entre aquests braços
que encara tremolen.
Vermell marcat en el meu cos
que no marxarà mai,
igual que els meus dits
del fons de la teva set.
No hay comentarios:
Publicar un comentario