que trista sona la nit

Que trist sona la nit
sense la música dels teus petons,
el soroll dels llençols
i el respirar entretallat.

Quan allargo la mà
buscant la musa dels meus dits,
i només trobo el teu espai buit
i l'amarg fred del meu cos.

Sense la melodia de la cintura
a la que els meus somnis enganxar,
acariciant amb cura
al compàs del meu desig vingut.

Durant la calor de la nit
i aquesta finestra de bat a bat,
el xiulet del suau vent
que ens rega de pau.

Sense l'acord xiuxiuejat
al costat del teu coll reposat,
del versos de dia pensats
i en la foscor, al teu amor regalats.

Que alegre sona la matinada
amb la simfonia dels teu petons,
al ritme de les carns enceses
i la llum que et crida a la finestra.