La nit passada 
no tornarà mai, 
el desig gastat 
es que quedarà en això, 
gastat. 
Els petons tendres
seran records,
i el vers inventat,
ni això.
L'últim abraçada
el moment més dolç,
que "mancará" l'ànima
i marcarà un demà.
Arribaran més llunes
que també oblidarem,
altres escumes
i marques de dol.
Cadascuna d'elles
serà una primera,
omplint un vast got
al qual anomenarem amor.
El temps passa
i les nits moren,
però sempre ens queda
nostre "voler" acumulat.