Es gronxava lentament al febrer 
asseguda al costat del balcó tancat, 
deixant que el sol de les quatre 
escalfés la seva pell sempre torrada.

La seva mirada es perdia entre les lletres
que dibuixaven bells passatges daurats,
portes a mil amors irreals
novel · les i poemes de tova tapa.

Jo la mirava des de la vella porta
mentre removia el tebi i negre cafè,
imaginant que els dos vivíem
en totes aquestes històries d'amor.

Esperant cada dia aquest tendre somriure,
el reflex dels teus ulls al mirar-me,
callava per no molestar al seu món
i fotografiava en mi cada instant.

El sol queia a cap la seva esquena
com a senyal de l'hora de tancar el llibre,
aquest moment del nostre retrobament
i obrir el còdex de la seu petó.

Les fotos de la nostra fina vida aquí,
mirant el temps passar en la nostra pell,
records del real amor crescut
en aquesta estada ara buida.

TRADUCCIÓN AL CATALÁN POR... Anna Asnà Aguilà 

https://www.facebook.com/anna.asnaaguila