Mans lleugeres

Lleugeres mans de porcellana 
que busquen plaers ocults, 
sota vestidures de blanca seda 
i com a companyia, la lluna.

Amb el record en la seva ment
de la calor i uns petons,
redescobreixen el dolç desig
que una tarda en els seus versos va trobar.

Reconeix el frec del seu cos
tantes vegades per altres ulls desitjat,
però ansiós de ser tocat
per aquests dits carregats de tinta.

El fred es barreja amb la suor
quan al tacte arriben a la calor,
l'esquena lleument s'arqueja
per acomodar el seu nou amor.

Llança un sospir sobre el full
on reposa l'última oda,
en el plàcid instant arribat
i amb la pupil · la dilatada.

Es descobreix a si mateixa bategant
sent tot ella cor,
ànima esquinçada supurant desig
amb la punta d'aquesta ploma tatuada.