tendra

Va ser un breu eclipsi al meu somni 
el veure els teus ulls a la nit, 
grans i foscos com el desig,
brillants qual fugaç estrella.

Aquests llavis suaus i meus
em van regalar un tendre petó,
que vaig acollir en el meu aclaparat cor
per guardar amb un llaç i cotó.

El negre i llarg pèl teu
es va barrejar entre les nostres mans,
quan em vaig apressar a cenyir la teva cintura
mentre la teva galta buscava la meva.

Aquests segons van ser suficients
per sembrar el gra de la nostra fe,
deixant créixer fins ara ara
en el verd jardí de la teva dolçor.

Vaig encendre la envejosa lluna
amb l'alè dels teus abraçades,
barrejat amb la suavitat de la pell
que aquests dits et mimaven.

Quan va arribar el nou dia
vaig pensar que tot era un breu somni,
però la deessa Bastet havia vingut
i amb els meus ossos, reposava el teu cos.